Pels animals

Selecció genètica 🧬

La selecció genètica transforma el cos dels animals per a fer-los el màxim de rendibles possible, en detriment de la seva salut. Els porcs, les gallines i les vaques han estat seleccionats per a produir el màxim de carn. Centenars de milers de gallines moren en granges fins i tot abans de portar-les a l'escorxador: el seu cor, el seu esquelet i els seus pulmons són incapaços de suportar aquest creixement muscular accelerat.

Les gallines ponedores han estat seleccionades genèticament per a posar el màxim d'ous possible, en detriment de la seva salut. Mentre que una gallina salvatge posa al voltant d'una vintena d'ous per any, les gallines de granja actuals posen més de 300. Aquesta productivitat exigent en calci (per a la formació de les peles d'ou) és una causa important de descalcificació òssia, la qual cosa provoca fractures freqüents en les gallines.

Explotacions ramaderes 🚜

Des del moment en què neixen, la majoria d'animals són maltractats. Els porcs són castrats amb un bisturí i se'ls talla la cua i les dents, tot sense anestèsia. Als vedells se'ls crema les banyes amb foc, als pollets de gallina i d'ànec se'ls crema la punta del pic, a aquests últims també se'ls talla les arpes, etc. Aquestes mutilacions doloroses són les pràctiques estàndard en la ramaderia convencional, i molt corrents en la ramaderia ecològica.

La majoria d'animals de granja es troben tancats en granges immenses amb milers d'individus. Separant els animals per la força, atapeint-los o aïllant-los en gàbies, aquestes granges priven als animals de tenir relacions afectives i els exposen a sofriments físics i psicològics. Activitats essencials com córrer, jugar, saltar o explorar són senzillament impossibles en la immensa majoria d'explotacions ramaderes.

En les granges de la indústria làctia, el vedell és separat de la seva mare just després de néixer o durant les 24 hores posteriors: no es tornaran a veure mai més. És una experiència veritablement traumàtica i, després de la separació, sovint es busquen cridant durant dies. Els vedells passen les vuit primeres setmanes de la seva vida sols en cel·les individuals sovint a penes més grans que ells: si es quedessin amb la seva mare, beurien la llet que ens han de vendre a nosaltres.

Matança ☠️

Els animals pateixen també en ser transportats, a vegades durant desenes d'hores en condicions tan estressants que alguns no poden resistir-lo. Terroritzats i esgotats, se'ls fa baixar del camió brutalment per a fer-los entrar en l'entorn sorollós i desconegut que és un escorxador.

Quan els matem, la majoria d'animals només tenen unes quantes setmanes o mesos d'existència. Matem a les gallines broiler als 40-45 dies quan tenen una esperança de vida de 8 anys, matem als porcs als 6 mesos quan poden viure 15 anys, als vedells als 3-8 mesos quan poden viure 20 anys...

Als animals se'ls electrocuta, se'ls gasa o se'ls trenca el crani amb una pistola, i posteriorment se'ls dessagna o degolla directament. Alguns estan mal "atordits" i recuperen la consciència mentre s'estan dessagnant.

Els pollets mascle de la indústria dels ous són gasats o triturats vius ja que, al no pondre i no ser de raça orientada a la producció de carn, són considerats escombraries per la indústria. Els pollets femella fràgils, malalts o en números superiors als necessaris sofriran el mateix destí.

I els peixos? 🐟

L'aqüicultura imposa unes densitats enormes als animals, i és una font d'estrès, malalties, ferides... A més, fa augmentar encara més el nombre de víctimes de la pesca, ja que sovint s'alimenta els peixos de piscifactoria amb petits peixos salvatges. A petita escala o industrial, "sostenible" o en piscifactories, la indústria pesquera imposa sempre una agonia llarga i dolorosa als animals.

Per saber-ne més 🔍

- El Millor Discurs Que Mai Escoltaràs — Conferència universitària
- Norm — un curt-metratge
- Earthlings — Documental sobre la nostra relació amb els altres animals
- Dairy is scary — La indústria làctia explicada en 5 minuts

Basat en contingut original de L214